El vint-i-dos de Setembre comença la Tardor. Deixem enrere els dies de llargues hores de sol i les nits curtes i caloroses. El Sol cada dia sortirà un minut més tard i es pondrà dos minuts abans. Aquests tres minuts de llum són els que perdem dia rere dia.
Tornarem a viure el sotrac del canvi d’horari durant la matinada del dissabte 30 d’octubre perquè avançarem 1 hora els nostres rellotges. A les 3 de la matinada tornaran a ser les 2.
I mentre això passa, el cel de l’estiu va marxant deixant pas al de la tardor, amb un cel ben diferent.
Què podrem Observar? Hem preparat un resum amb les principals estrelles, constel·lacions i planetes que podrem observar aquesta estació. Esperem que gaudiu del cel de la Tardor aprenent dins el Planetari i gaudint de l'espectacle una nit qulasevol. Això sí, aneu sempre ben abrigats!
Canviem de Cel - de l'Estiu a la Tardor
La Terra és una finestra a l’univers que no s’atura i ara toca veure com el cel de l’estiu marxa per deixar pas al de la tardor. Així doncs, veurem com la constel·lació de l'Escorpí, que tant joc ens ha donat amb Saturn i Mart aquest estiu, s’acomiada fins l’any vinent i la gran estrella brillant Arcturus la trobem cada dia més propera a l’oest i a principis de Novembre se l’empassarà l’horitzó. La constel·lació d’Hèrcules, més alta en el cel, ens dirà adéu a mitjans de novembre i el triangle de l’estiu format per la Lira, l’Àguila i el Cigne trigarà més a deixar-nos però ho farà a continuació d’Hèrcules.
Unes constel·lacions marxen i altres arriben, com Cassiopea i Perseu que comencen a treure el cap per l’est. Cassiopea està formada per 5 estrelles força brillants amb la coneguda forma de W que la fa molt fàcil d’identificar en el cel. Perseu surt en el cel una mica més tard que la reina Cassiopea i podrem observar l’estrella súper gegant. Mirphak, la més brillant de la constel·lació que és seixanta dues vegades més gran que el Sol i cinc mil vegades més brillant.
Però l’estrella que realment crida l’atenció és Algol perquè significa l’estel del dimoni i encaixa amb l’ull del cap de la Medussa. Resulta ser una estrella variable eclipsant, que varia la seva brillantor cada 2.8 dies aproximadament. Tanquem aquest grup de l’est amb la dona de Perseu i filla de Cassiopea, Andròmeda. L’estrella més brillant és Sirrah o Alpheratz que significa melic o espatlla de cavall. Aquesta estrella forma part d’Andròmeda i Pegàs. Així doncs, té dos significats diferents. El més important d’aquesta constel·lació és la galàxia d’Andròmeda que podem veure a simple vista des de la Terra durant les nits fosques. És un puntet que es troba sota el braç dret de la constel·lació.
Andròmeda és una galàxia espiral gegant i és l’única galàxia que podem veure a simple vista durant les nits fosques. Això significa que és l’objecte més llunyà, ja que es troba a 2.3 milions d’anys llum, que les persones podem apreciar amb els ulls. A les ciutats amb molta llum faran falta uns binocles o telescopis. El telescopi espacial Spitzer ha revelat que conté un bilió d’estrelles i sabem que s’està acostant cap a nosaltres a una velocitat de 140 km cada segon. Es calcula la col·lisió d’aquí a 5000 milions d’anys.
Així es veuran les constel·lacions des de Barcelona el dia de l'equinocci de tardor. Per trobar-les fàcilment us podeu guiar per les plèiades. Perseu trepitja les plèiades i amunt de perseu trobareu cassiopea i a la dreta Andròmeda.
La part principal de l’escena tardorenca pertany al sud celeste on podrem observar les constel·lacions reines de l’estació. Pegàs, Peixos, Aquari i Capricorn. Aquestes constel·lacions aniran agafant la part central del cel segons vagin passant els dies.
La constel·lació de Pegàs, referent al cavall alat de la mitologia, és força àmplia però el realment important és l’asterime format per quatre estrelles molt brillants que fan una forma de quadrat. De fet, se sol anomenar el gran quadrat de Pegàs. Comparteix l’estrella Alpheratz amb Andròmeda. L’estrella més brillant però, és anomenada Markard d’on surt el cap del cavall.
Just a sota del gran quadrat de Pegàs tenim la constel·lació dels Peixos. Per trobar-lo hem de buscar un pentàgon arrodonit format per cinc estrelles que simbolitzen la figura d’uns dels peixos. Al costat dels peixos tenim la constel·lació d’Aquari amb l’estrella més brillant Sadalsud. Aquari costa molt de trobar en el cel perquè no té gaires estrelles brillants i la forma és difícil d’identificar però ens podem guiar per l’estrella Fomalhaut que forma part de la constel·lació del peix austral que té just al peu. Fomalhaut significa cap de balena i és una de les més brillants del cel. Més a l’oest tenim Capricorn que té tres estrelles que formen un triangle i tenen com a vèrtex Algedi a la dreta, Deneb a l’esquerra i w Capricorn avall.
Ja només queda parlar de la part nord del cel. Les reines del nord són les constel·lacions de les dues osses. L'Ossa gran la trobarem a la part més baixa del cel, molt propera a l’horitzó. Les estrelles més conegudes són les set que formen el conegut carro i són Alkahid, Alcor i Mizar, Alioth, Megrez, Pechda, Merak i Dubhe. Per trobar l’estrella Polar, que és la punta de la cua de la constel·lació de l’Ossa petita, heu d’agafar les estrelles Merak i Dubhe i tirar una línia imaginària que us marcarà la seva direcció. Per apurar una miqueta més podeu agafar la distància entre Merak i Dubhe i l’heu de sumar 4,5 vegades aproximadament.
Què hi ha dels Planetes i la Lluna?
Durant l’estiu, i més concretament el vint i tres d’Agost, hem pogut gaudir de la conjunció entre Mart, Saturn i Antares, l’estrella més brillant de la constel·lació de l’Escorpí. Aquesta tardor que comença no ens deixarà grans espectacles per veure ja que no podrem observar cap conjunció planetària. Només podrem observar la conjunció entre la lluna i els planetes observables durant la nit que són ben pocs.
L’únic planeta que ens acompanyarà durant la tardor serà el planeta Mart que només serà visible les primeres hores de la nit. A Mart li passa una cosa curiosa, sempre el trobem a la mateixa posició en el cel però les estrelles del seu fons van passant de llarg. És com un nedador que intentar remuntar el corrent d’un riu i per molt que ho intenta no avança.
El planeta Venus el començarem a veure tímidament a principis de la tardor i cada vegada més amunt segons vagin passant els dies.
El 6 d’Octubre a les 21h del vespre podrem veure una conjunció entre la Lluna creixent i Saturn i dos dies més tard a la mateixa hora podrem observar una conjunció entre la lluna creixent i Mart.
El 6 de Novembre i el 5 de Desembre podrem veure la conjunció de la Lluna plena i Mart.
Programes científics i tecnològics especialitzats en Astronomia · Planetari Digital per Educació · Planetari Digital per Cultura · Cinema Científic en 360° · Tallers d'Astronomia · Exposició-Quiz de Planetes.
