Les Estrelles que en el cel de nit veiem brillar, que ens fan somiar, que fan sovint pampallugues, son masses de gas incandescents, principalment d’hidrogen i heli, que emeten llum pròpia a diferència d’altres cossos celestes que es limiten a reflectir-la, com per exemple els planetes.
És com si els estels fossin desitjos convertits en música de llum misteriosa. Però desperten una immensa tendresa perquè els veiem lluny i sols. Omplen però, els nostres ulls en la foscor de les nits i els mirem plens de bellesa com si omplissin el món sencer.

Els estels, com les persones, neixen i moren. I cóm neixen? S’originen a partir de matèria interestel·lar, existent en els núvols de pols i gasos, principalment hidrogen i heli, que es troben dispersos en l’Univers en diferents concentracions. La pressió i la temperatura d’aquests núvols augmenten quan es contrauen i es col·lapsen sobre sí mateixes a causa de la força gravitatòria. La pressió creixent cap a l’interior del núvol de gas i pols genera un calor tan intens en el nucli que engega reaccions nuclears de fusió les quals desprenen una gran quantitat d'energia en forma de calor i de llum. Les estrelles semblen immòbils en el cel nocturn. Per aquest motiu se les anomena estrelles fixes, un jardí de llums.

Tanmateix la seva immobilitat és només aparent. En realitat les estrelles es mouen per l’espai a gran velocitat.

No obstant això no som capaços de percebre, a causa de la gran distància a que es troben, les variacions en la seva posició fins que han transcorregut entre 50.000 i 100.000 anys. 

Escrit per a explora360, a càrrec de:

Carme Mas

Presidenta de l'AASCV 

---

<<  Veure totes les notícies